Una Barcelona convulsa, una època d’ideals i de sang.
En aquesta novel·la sobre l’enfonsament del somni democràtic de la Segona República, les vides de Josep Maria Planes, Miquel Badia i Justo Bueno s’encreuen a la capital de Catalunya. Són tres joves que encarnen somnis i esperances diverses i que es veuran engolits sense remei pel vent de la història. El lector viatjarà amb aquestes tres figures a l’entrellat de la política catalana que es desplega des de l’agonia de la monarquia alfonsina fins als primers compassos sanguinolents del franquisme triomfant, de la lluita per la democràcia fins al malson d’una dictadura venjativa. Amb una combinació de tragèdia i traïció, aquesta novel·la ens recorda com la política va acabar acostant dues figures que sovint havien estat confrontades, Planes i Badia, i com tots dos van ser víctimes de la ceguesa anarquista desfermada l’any 1936. Però també ens recorda que aquells que es presten al joc dels assassinats amorals poden morir a mans de qui ells mateixos van encimbellar.