HISTÒRIA DEL TEATRE-MUSEU DALÍ DE FIGUERES (50 ANIVERSARI)

Les recerques, sovint, donen resultats sorprenents com els hi ha passat al periodista Josep Playà i el filòsof Max Pérez que, mentre treballaven per donar contingut a l’exposició 50 anys del Teatre-Museu Dalí. La construcció publicitària d’un espai artístic, inaugurada dissabte passat a la Sala l’Escorxador de Figueres, i al llibre Història del Teatre-Museu Dalí de Figueres, han tret a la llum inèdits del pintor. És el cas d’uns primers esbossos del Palau del Vent, fets el 1963, anys abans del que preserva la Fundació Gala-Dalí, que data del 1970, i que mostren aquesta emblemàtica obra «en un estat molt embrionari» demostrant que «ja la té al cap molt aviat». Els esbossos, procedents de l’arxiu Pere Vehí, llueixen ara en format reproduccions embolcallats, també, de rèpliques. Això no és casual, ja que recorda la primera voluntat de Dalí de fer un museu només de reproduccions de quadres, una idea que es va rebre «d’una manera pèssima» i que ningú, per cert, li va comprar.

Si el Teatre-Museu Dalí va tenir un avalador, aquest va ser, sens dubte, el mateix pintor. «Mentre investigàvem i acumulàvem un munt de material ens vam adonar que hi havia molts cartells, d’èpoques molt variades, fins i tot, quan el museu encara no existia i alguns que quasi no s’havien vist. Una de les idees que tenia Dalí era promoure el seu museu a través de la publicitat, un mitjà que ell ja utilitzava dins la seva pròpia obra», explica Max Pérez. Aquesta estratègia i el material de difusió sobre el qual se sustenta és, doncs, l’eix vertebral de l’exposició.