EL CANT I LES MELODIES TRADICIONALS DELS GOIGS

Probablement els goigs és el gènere cantat més difós i amb més presència històrica en un seguit de països de la mediterrània nord-occidental. Avui és una tipologia de cant només coneguda per sectors socials molt concrets, i gairebé tothom n ignora la profunditat històrica, l amplíssima difusió geogràfica i la intensa presència que ha tingut durant més de cinc segles. En aquestes centúries, cada setmana a milers d esglésies i capelles s ha cantat aquesta enunciació col lectiva davant d un sant o d una marededeu per demanar la salut i l ajuda en el pas de la mort. Aquest llibre en mostra la important dimensió social i cultural (ritual, literària i musical): és el gènere cantat de més abast que sorgit de la cultura catalana —amb arrels a l occitana— s ha escampat pel món. Fins ara no en sabíem els límits geogràfics, que abasten tres continents — l Europa mediterrània occidental, l Amèrica llatina i les Filipines— i una sorprenent diversitat de llengües —català, castellà, sard, occità, eusquera, nàhuatl, tagàlog, ilocano, cebuà i ilongo, a més d algun exemple en francès i de l oració final en llatí. Encara, però, s acostuma a pensar que és només un cant local –folklòric— i identitari. Aquest treball estudia quines són les estructures literàries i musicals dels goigs cantats oralment, en quines situacions i països es canten, quan van sorgir i com funcionen musicalment; tant els religiosos com les paròdies profanes. Per fer-ho s han analitzat més de 2.000 enregistraments de devocions diferents, diversos dels quals podreu sentir a través de QR.