MALEÏT MIRALL

Maleït mirall pretén ser una novel·la pedagògica sobre la vida en parella, un reflex de la vida de centenars o milers de persones que conviuen, totes diferents però amb elements comuns que ens recordaran les nostres pròpies relacions, o de les moltes persones amb qui hem coincidit. Maleït mirall, és una metàfora de les relacions humanes en les quals sempre ens veiem reflectits, com en un mirall que, encara que ens torni una imatge invertida, de vegades definida i d’altres distorsionada, no deixa de ser la contrapartida de la nostra pròpia homologia. També enclou el missatge que si no sabem brunyir aquesta superfície constantment, per tal que sempre brilli la nostra imatge oposada, potser el maleït artefacte acabi reflectint només la nostra pròpia fesomia, o com ho descriu un dels nostres personatges al final de la seva història:

“El maleït mirall s’ha trencat en mil bocins i ja no veig la imatge que em corresponia i m’invertia, la imatge complementària que em permetia veure com em reflectia en els altres, que només em podien observar gràcies a aquest joc de falses aparences que són els miralls de les nostres vides. De la mateixa manera com es reflectia el meu amor per la Claudia, que, en part, no era més que una reiteració de la meva pròpia imatge en la qual ella em prestava els seus colors i jo li cedia les meves ombres… Ja només soc una imatge repetida fins a l’infinit, fragmentada en els resquills de l’espill fins les peces més diminutes, on només aparec jo, sol”.