LA CASA DE LES MENTIDES

Aquesta novel·la és un divertiment: la mentida és, simplement, el seu eix i excusa. Les tres històpries que la componen estan basades en la mentida, tractades des de l'humor. La mentida pietosa, la intencionada, la compulsiva; les promeses trencades; la falsificació; l'autoengany; les faules; l'exageració; el plagi; l'ocultació... no són més que diferents cares de la mentida. Encara que la mentida gaudeix, en general, de mala premsa, al llarg dels temps hi ha hagut els qui l'accpeten, que dir alguna petita mentida de tant en tant és permissible -com Plató- i, per contra, els qui la rebutgen rotundament -Aristòtil, San Agustí, Kant... Sigui com sigui, la realitat és que la mentida s'ha instal·lat a les nostres vides, en totes i cadascuna de les seves versions, des de les banals i innòcues fins a les de més alt nivell -ben conegudes per la classe política, l'Esgésia i d'altres estaments de poder-. El progrés ens ha portat, a més, nous formats moderns, digitals, globals: les anomenades fake news i la IA (intel·ligència artificial), capaces de ferla grossa a qualsevol esfera.