EL RIU DELS DEUS

Al llarg del segle XIX les potències europees van començar a finançar campanyes d’exploració destinades a cartografiar els racons desconeguts del planeta per estendre els seus imperis colonials. En aquell moment, l’interès per l’antic Egipte era immens i, durant segles, la ubicació de l’origen del riu Nil havia estat rodejada de misteri.

Richard Burton i John Hanning Speke hi van ser enviats per reclamar el trofeu per a Anglaterra i resoldre el gran enigma geogràfic de l’època. Patirien enormes penes, malalties i contratemps, fins que, després d’anys d’exploració, en les profunditats del cor d’Àfrica, Speke va avançar Burton i va afirmar haver trobat el naixement del riu en un enorme llac que va batejar com a llac Victòria. Quan van tornar a Anglaterra, Speke es va afanyar a atribuir-se el mèrit. Així es van convertir en enemics acèrrims, amb el públic al costat del més carismàtic, Burton, per a disgust de Speke. El dia abans d’enfrontar-se en un debat públic, Speke es va engegar un tret.

Però en ambdues expedicions hi va haver un tercer home les gestes del qual van ser encara més extraordinàries. Es tractava de Sidi Mubarak Bombay, un antic esclau que va fer servir el geni, la destresa lingüística i la valentia per forjar-se una vida com a guia a Àfrica. Sense Bombay i homes com ell, que van dirigir, transportar i protegir l’expedició, cap dels dos anglesos s’hauria acostat a l’inici del Nil o, fins i tot, ni tan sols hauria sobreviscut.