ARA EM PRENDRIA UNA ORXATA

Eulàlia Armengol, després de l’èxit i bona acollida del seu primer recull de relats, La insuportable absència del bròquil, ens ofereix ara aquesta segona obra a on, dins un estil i una veu del tot originals, reuneix trenta-vuit contes que de ben segur que ens sorprendran i apassionaran: històries narrades des d’un angle de visió impregnat tot sovint d’una ironia subtil i intel·ligent que ens du a reflexionar, més enllà de cadascuna de les històries concretes, sobre temes com l’amor o el desamor, la companyia, la
solitud, la por o les convencions socials. I en aquest sentit la seva lectura sempre ens acaba deixant aquell regust final d’optimisme o cant a
la vida, a pesar de qualsevol situació, més o menys feliç o tràgica, per la qual travessem.