EL FLANEUR A LA FINESTRA-2.PENSAR A ATENES,L'HEL.LENISME I LA ROMANITAT

Sòcrates no va deixar cap escrit. Plató va passar vuit anys prenent apunts del que deia Sòcrates i durant els cinquanta anys següents passant els apunts en net i inventant versions ideals de la realitat. D’Aristòtil no es conserva res —o quasi, potser— del molt que diuen que va dictar o escriure i sí, en canvi, molts apunts presos pels seus alumnes sobre el que diuen que va dir; apunts perduts i després trobats, destruïts i després reconstruïts, corregits, comentats, traduïts i tornats a traduir i finalment editats en llengües diferents. Així és com d’un mestre oral, d’un alumne aplicat i d’un suposat pensador, del qual gairebé tot són versions de versions, la cultura occidental ha trobat els fonaments per aixecat el seu vast edifici.
Tot seguit, una colla de cínics, hedonistes, escèptics, epicuris i estoics fundaren escoles i ens deixaren espurnes disperses de com comportar-se en un món altrament sense sentit.
Més tard, la romanitat, llarga i pesant, cimentà els sòlides murs que, encara avui, aïllen Occident d’altres civilitzacions.
Només caldrà esperar la teulada del judeocristisme per sentir-nos confortablement a cobert de la intempèrie i poder passar els darrers dos mil·lennis submergits en una mena de somni del coneixement.