DICCIONARI MONTAIGNE

En consonància amb el temps que corren, aquest Diccionari Montaigne us donarà un plaer ultraràpid i sincopat. Podeu cometre l’error de llegir-lo com un manual d’autoajuda. O podeu, altrament, agafar-lo com un exercici d’escalfament, com una incitació i una guia, com l’avant-sala d’una descoberta immensa que us acompanyarà tota la vida.
Amb la mateixa llibertat que l’autor dels Assaigs cita grecs i llatins perquè li facin companyia en les seves argumentacions i observacions morals, en aquest llibre se’l cita a ell. Segur que n’estaria ben content. Perquè res no surt del no-res. Dels Assaigs de Montaigne se’n poden fer collages: és l’objectiu amb què s’ha fet la tria més rigorosa i estimulant d’aquest recull de pensaments.
Montaigne escriu amb Ciceró, Sèneca, Plutarc, Aristòtil, Virgili, Horaci, Sòcrates, Plató i un llarg etcètera de filòsofs i escriptors de l’antiguitat grecollatina, amb els quals havia après a parlar, llegir i pensar. També molts d’ells els trobareu en aquest llibre, on hi ha l’intent d’apropiar-nos de Montaigne ni que sigui a bocins.