Amb una barreja d’humor maliciós i candor, les pàgines de Dinou vint arrosseguen el lector, que hi descobreix unes històries, petites o grans, que són també les seves.
“Soc una friqui que llegeix poesia i algun dia passaré dels stories de l’Insta, dels emojis de fades, del puto mòbil i de tot. Ara baixaré a l’entrada de casa i desinfectaré el pom de la porta amb un poema. L’Art és la salvació” (Cuba)
“Li he d’ensenyar a la Cuba que, abans d’habitar un altre lloc, ha d’estar ben segura que l’omplirà ella sola. O que l’altre no li taparà la llum de la finestra” (Diana)