UN COR SENZILL

Félicité, una criada analfabeta de Normandia, perd, l’una rere l’altra, totes les persones que estima i s’acaba encapritxant d’un lloro que li recorda el seu nebot mort a Cuba; quan l’ocell passa avall, l’anciana el fa dissecar i, quan ella també comença a anar-se’n d’aquest món, veu en aquell lloro rígid, esventrat, mig devorat pels cucs, una imatge de l’Esperit Sant.

Un cor senzill és la història d’un dolor que no es rebel·la ni un instant, que ni imagina la possibilitat d’una vida alliberada de patiments i servituds.

Del pròleg de Raül Garrigasait


Criticat en la seva època per raons morals, Gustave Flaubert (Rouen, 1821 – Croisset, 1880) avui se’ns mostra com un dels novel·listes més importants del seu temps, conegut principalment per les novel·les Madame Bovary i L’educació sentimental i per la seva escrupolosa devoció per la perfecció artística.