ZONA ZERO

La Jane creia fervorosament en la vida normal, fins fa ben poc. El marit l’ha abandonat i ella s’ha instal·lat a Manhattan. L’onze de setembre de 2001, des de l’oficina contempla, amb un got de cafè a la mà, un dels fets més tràgics de la història de Nova York. D’aquell moment, se n’allunya empolsegada i aviat iniciarà un combat contra la dona que cau de les torres. Primer contemplant-se des de fora, estèticament. Més tard enfangant-se en el batibull de la neteja necessària per reconstruir a partir de les restes de material inert.

La novel·la és una descripció de la runa, des del seu origen fins a l’inici del desenrunament, en instantànies ordenades i combats ficticis amb el poder limitador de la ment. Un procés de dol artístic viscut des de la descripció freda de la tragèdia i el caos encès posterior. Un temps d’engolida, d’escletxa sobtada al peu d’abismes. És una història absorbent, servida amb una escriptura contundent i física. Núria Busquet ens proposa un dol material i espiritual, un text centrífug que fusiona la història personal i la història universal, per mirar de crear una tela fixa de color blau Klein.