LA MASIA EN EL PAISATGE

Molt sovint, donem per descomptat que les coses no canvien ni canviaran, que un valor socialment acceptat; per exemple, el patrimoni arquitectònic, està prou protegit i que la seva conservació està assegurada. El creixement asfixiant de la passada bombolla immobiliària i la seva brutal caiguda ja ens han demostrat que no ha estat així...
En el cas de la masia, la pressió dels canvis sobtats en el món rural ha tingut efectes nefastos. Abandó, oblit i transformacions desordenades en sentits poc controlats han estat a punt d'escapçar la pervivència d'aquest valor de la nostra tradició i de la nostra història, fet casa, que es diu masia.
En realitat, la masia, ja de per si, és un monument a una forma de vida nostra, a una cultura arrelada en la nostra sang i en la nostra carn; podríem dir que és una forma d'arquitectura genètica. Ara, més que mai, hem de valorar la necessitat de pervivència i de respecte cap a aquest monumental patrimoni, fruit de la vida quotidiana d'una saga secular de velles famílies, que es reflecteix en nosaltres mateixos com un model que podríem seguir.
Aquest tresor arquitectònic, ara esdevingut, per pura supervivència, turisme rural, restaurant, hotel o casa de segona residència, en el millor dels casos, ha rebut tractaments de conservació no sempre correctes i, molts cops, d'un manifest i pretensiós mal gust. Som a temps de fer veure que pedra a pedra, teula vella a teula vella, fusta, si cal corcada i desgastada, terra de fang cuit gastat, són valors que cal conservar? Un a un són vestigis, pells venerables, d'una història i no són renovables ni reinterpretables. Cal conservar-los. O res nou no tindrà el valor del temps viscut.
Per tot això i molt més, aquest nou projecte sobre la masia, potser més que un dossier fotogràfic, és un testimoni del que hem de conservar. Jo el voldria poder ampliar i revisar en el futur, si és que hi arribem a temps...
La masia en el paisatge, més que un llibre, ha de ser una eina no pas per a descriure o fer una anàlisi o una dissecció del cadàver, sinó per a emocionar-nos i donar-nos força per a reviure les masies com una veritable ànima d'aquesta terra.