DE LA PLAÇA DE L'OLI A LA PLAÇA DEL VI.PERIPÈCIES I ANÈCDOTES D'UN FUNCIONARI GIRONÍ

Si algú pot presumir de militant de la Girona profunda, aquest és Narcís Sureda. Va néixer el 1942 al núm. 1 de la plaça de l'Oli i ara, ja jubilat, presenta un llibre que retrata la Girona «de quan els gironins les passaven magres», però també retrata el canvi democràtic, quan «els polítics tardofranquistes pensaven que vindrien els rojos a cremar l'ajuntament.
Sota el títol De la plaça de l'Oli a la plaça del Vi. Peripècies i anècdotes d'un funcionari gironí, Sureda salva gràcies al valor documental perenne de la lletra impresa un munt d'anècdotes i també un punt de vista singular sobre la geografia urbana i la geografia humana d'una Girona que ha passat de ser grisa i negra a ser viva i de colors.
La primera part del llibre, la més curta, l'ha titulada Els meus carrers, i en ella evoca l'escenari de la primera infantesa i primera joventut. «Parlo dels carrers en què vivia i transitava, i en parlo referint-me a la gent que hi vivia, que hi tenia botigues, que hi treballava. Parlo de tot allò que donava caràcter a aquells carrers».
La segona part és com una barreja de records, experiències i anècdotes «de l'època en què vaig integrar els serveis tècnics municipals».