Coca, farlopa, perico, merca, Fariña... Galícia no havia comercialitzat mai cap producte amb tant èxit. Tot i que ara sembli un malson llunyà, durant els anys noranta el 80% de la cocaïna entrava a Europa per les costes gallegues. A part d'una situació geogràfica privilegiada, Galícia disposava de t...
Galícia no havia comercialitzat mai cap producte amb tant èxit. Tot i que ara sembli un malson llunyà, durant els anys noranta el 80% de la cocaïna entrava a Europa per les costes gallegues. A part d'una situació geogràfica privilegiada, Galícia disposava de tots els ingredients necessaris per convertir-se en una «nova Sicília»: endarreriment econòmic, una centenària tradició de contraban per terra, mar i ria, i un clima d'admiració i tolerància envers una cultura delictiva heretada de l'època dels «inofensius» i «benefactors» capos del tabac. Els clans, poderosos i hermètics, van créixer en un ambient d'impunitat que es va afermar gràcies a la desídia (si no complicitat) de la classe política i de les forces de seguretat. A través de testimonis directes de capos, pilots de planeadoras, penedits, jutges, policies, periodistes i mares de toxicòmans, Nacho Carretero retrata minuciosament un paisatge criminal amb freqüència subestimat. A l'imaginari popular, el costumisme kitsch de capos amb esclops i rellotges d'or ha desdibuixat el potencial destructiu d'un fenomen que va arrasar el teixit social, productiu i polític de Galícia. Fariña inclou, a més, un examen com no s'havia fet mai dels clans que segueixen actuant avui dia. Perquè, en contra de la creença mediàtica i popular —tal com demostra aquest llibre—, el narcotràfic segueix viu a Galícia. No s'ha d'oblidar el que encara no s'ha acabat.
Nacho Carretero (A Coruña, 1981). De la seva experiència com a cambrer de menjar ràpid va aprendre que no volia ser cambrer de menjar ràpid. De manera que es va posar a escriure. Va iniciar-se en oficines de redacció i després en va fugir per ser freelance. Va ser llavors que va començar a publicar en qualsevol mitjà escrit que tingués a tret, des de Jot Down fins a XL Semanal, passant per Gatopardo, El Mundo o El Español. Ha escrit sobre el genocidi de Rwanda, sobre el virus de l'Ebola a l'Àfrica, sobre Síria, sobre la seva tia Chus i fins i tot sobre el seu estimat Deportivo de La Coruña. Actualment fa de reporter a El País. Explicar la història del narcotràfic gallec era un somni periodístic que tenia encastat al cervell des que era un neno.
Aquest lloc web almacena dades com a cookies per habilitar la funcionalitat necessària del lloc, inclosos anàlisis i personalització. Pot canviar la seva configuració en qualsevol moment o acceptar la configuració predeterminada.
Les cookies necessàries ajuden a fer una pàgina web utilitzable activant funcions bàsiques com la navegació a la pàgina i l'accés a àrees segures de la pàgina web. La pàgina web no pot funcionar adequadament sense aquestes cookies.
Personalizació
Les cookies de personalització permeten a la pàgina web enregistrar informació que canvia la forma en què la pàgina es comporta o l’aspecte que té, com el seu idioma preferit o la regió en el que vostè es troba.
Anàlisi
Las cookies estadísticas ayudan a los propietarios de páginas web a comprender cómo interactúan los visitantes con las páginas web reunint i proporcionant informació de forma anònima.
Marketing
Les cookies de màrqueting s’utilitzen per retrocedir als visitants a les pàgines web. La intenció és mostrar anuncis rellevants i atractius per a l'usuari individual, i per tant, més valiosos per als editors i tercers anunciants.