Port de Barcelona, 1918. El transatlàntic Reina Victoria Eugenia està a punt de salpar rumb a Buenos Aires. A bord, la Berta Casals recorre els salons de primera classe descobrint-ho tot per primera vegada. Té els nervis a flor de pell, se’n va a Amèrica per no tornar. Un ric argentí que gairebé no coneix, don Julio Mitchell, l’espera per casar-se i convertir la Patagònia en la seva nova llar. Una vida a l’altra banda de l’oceà. Durant el llarg viatge coincidirà amb l’Abel, un noi que va conèixer en la seva vida d’abans, alhora que farà una nova amistat amb la filla d’una gran ballarina, la Irina Alexandrovna. Les dues noies compartiran converses, complicitats i un secret inconfessable que segellarà el seu destí per sempre. Gairebé setanta anys després,
la Berta explicarà a la seva néta Valentina la veritable història d’aquella travessia inoblidable.
Dues dones desconegudes que esdevindran les protagonistes d’aquesta història a alta mar, dues ànimes que compartiran no tan sols una travessia per l’Atlàntic sinó també una part essencial del seu destí.
«L’orquestra comença a tocar a la coberta de passeig. És una melodia que pretén ser alegre, però alguns
passatgers ja comencen a plorar mentre els mocadors voleien al vent i els cossos s’aboquen cada cop més
neguitosos cap als familiars que queden al moll. El pare. La Berta el torna a buscar amb urgència i de
seguida el distingeix. És allà ben quiet, amb el seu vestit gris i el barret que alça amb una mà. La distància no li impedeix veure la solemnitat del seu rostre, que no es correspon amb la seva figura, tan petita com sembla des d’allà dalt. Al primer moviment del vaixell, la Berta queda lúcida com un raig de llum. Marxen».