EL BRAM DELS DIES

"Parlar dels dies és parlar de cada dia, del temps continu,
permanent, inalterable. Doncs aquests dies també tenen
el seu crit. No és fàcil de sentir. És tènue, no és esquerdat.
No és fàcil d02019;entendre, cal que t02019;acompanyi el poeta. El
bram dels dies no és això una antologia d02019;experiències,
però sí que deu ser un llibre que neix de les experiències
que no s02019;expliquen, de les que se n02019;explica al ressò, que és
un bram. Un llibre minimalista, sense exaltacions aparents,
que llisca, però que remet al crit, a la incomoditat, a la
introspecció, potser a la revolta.
Aquesta intersecció entre els haikús i els aforismes, aquesta
tensió entre la quotidianitat i l02019;exaltació, entre la serenitat
i la revolta, entre la paraula que explica i el bram que no
s02019;entén, és la font d02019;aquets versos. Els dies no ens són desconeguts,
com a lectors. El bram, tampoc. Tots ens parlen
de nosaltres". (del pròleg de Vicenç Villatoro).