CORPUSCLES

Aquest no és un poemari precipitat ni casual, ans una obra d’orfebreria que cal llegir i, com tota bona poesia, rellegir», diu Marta Pessarrodona al pròleg de Corpuscles.
Corpuscles, el cinquè llibre de M. Dolors Coll Magrí, està bastit amb feixos fugaços de llum i també rajos d’ombra. Els poemes d’aquest recull són una constel·lació d’instants brevíssims que il·luminen el vertigen de la peripècia vital: la blancor resplendent dels ossos d’un ratolí mort o la dels ullals de la pantera; el to grana d’una magrana esberlada; la mosca iridescent que urpeja les flors selvàtiques; les miríades de volves daurades en suspensió de la polseguera aixecada per un ramat d’ovelles.Tot són punts de llum, o de foscor, tan inesperats com efímers.
Amb paradoxes, metàfores intenses i agosarades, sensualitat i, sobretot, carnalitat, Corpuscles és obscur i lluminós alhora. En aquest llibre de poemes ressona una veu i una poètica molt personal que fa que considerem la seva autora com una de les grans poetes actuals.