LA IRONIA EN LES LITERATURES OCCIDENTALS DES DE L'INICI DE SEGLER FINS A 1939

Des de finals de la dècada dels anys vuitanta del segle XX, els estudis sobre la ironia han experimentat un auge extraordinari, tant en l'àmbit de la teoria literària com en els estudis aplicats a l'anàlisi de les literatures nacionals o de l'obra dels autors. Així doncs, podríem afirmar que la ironia s'ha introduït al centre de la indagació literària coetània, fins al punt d'acabar convertint el fenomen irònic gairebé en sinònim de literarietat. Els trenta-un estudis aplegats en aquest volum naixen de la intenció de contribuir en aquesta direcció, amb aportacions centrades en la investigació de la ironia en un període decisiu de l'època contemporània: les quatre dècades que transcorren entre la crisi ideològica i estètica del tombant del segle XIX al XX i l'esfondrament que representa l'inici de l'expansió nazi i la instauració de la dictadura franquista. Tot i que l'objecte central del volum és la literatura catalana, hi ha hagut la voluntat de donar-hi cabuda a altres literatures occidentals, sens dubte, com una manera d'oferir una mirada més àmplia sobre el fenomen irònic i d'acollir estudiosos que se n'han ocupat, amb l'aplicació a autors i textos del nostre àmbit cultural.