L'AUTOGOVERN DE L'ÍNDIA

La implantació progressiva de la cultura de pau i la consegüent eradicació de la violència sociopolítica és una de les entrades imprescindibles en l'agenda global del segle XXI. L'objectiu, ambiciós i realista, exigeix un procés històric lúcidament guiat i tenaçment mantingut. Aquest procés dinàmic no pot prescindir del coneixement de persones, idees, compromisos i accions que per la seva importància objectiva i pel seu potencial inspirador han esdevingut referents. La col·lecció «Clàssics de la Pau i de la Noviolència» vol ser una aportació contínua que faciliti aquest coneixement.
El novembre de 1909 Gandhi tornava a Sud-àfrica en vaixell, després d'una infructuosa missió diplomàtica a Londres per defensar els drets de la minoria índia al país africà. Durant la travessia va escriure febrilment --amb la mà esquerra quan la dreta estava esgotada-- les seves idees sobre com l'Índia havia de recuperar la seva pròpia identitat cultural i política i superar la influència de la civilització occidental i el colonialisme britànic.
El resultat és L'autogovern de l'Índia (Hind Swaraj), en què Gandhi planteja el seu propi programa polític per transformar l'Índia, basat en la recerca de la independència o autogovern individual i nacional des de la noviolència. Profundament inspirat en les idees pacifistes de Lev Tolstoi, el llibre va anar guanyant ressò a l'Índia en paral·lel a la creixent influència de Gandhi en la vida política i el procés d'independència del país.
«La seva matisada crítica a les característiques negatives de la civilització occidental (excés de pragmatisme i de tacticisme, consumisme, feblesa espiritual...) és molt útil per a la reflexió en curs arreu del món sobre com acarar els grans problemes de la humanitat.» (Rafael Grasa)
Traducció d'Oriol Ampuero i Gonzàlvez.
Pròleg de Rafael Grasa Hernández.
Epíleg de Rubén Campos Palarea.