ATLES DELS COMTATS DE PALLARS I RIBAGORÇA(V806-V998)

L'Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia contempla el període de més de dos segles de domini carolingi. Comença amb l'entrada de les tropes franques, a la segona meitat del segle VIII, i s'acaba prop de l'any 1000. Els documents conservats de l'època són significativament dels més abundants d'Europa, i faciliten de cartografiar amb molt de detall els territoris que aleshores depenien de la monarquia franca i que més endavant reberen el nom de Catalunya Vella.
L'Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia es regeix per un doble ideal d'exhaustivitat i de fidelitat. Exhaustivitat en el sentit que intenta reflectir sempre tota la informació que permeti ser traslladada a un mapa. Fidelitat, justament en el sentit de restar fidels a la realitat que exposen els documents, evitant-ne les interpretacions distorsionades.
Com a cada volum, s?inclou un resum històrico-cartogràfic de l?evolució del comtats estudiats i de la seva relació amb la resta de comtats catalans i de l?Imperi franc, així com, en una cronologia comparativa amb la resta de comtats i l?Imperi. En aquest cas, els comtats de Pallars i Ribagorça tenen una història una trajectòria diferent de la dels altres comtats de la Catalunya carolíngia, com queda constatat pels estrets lligams amb el comtat de Tolosa primer i més endavant amb l?Aragó.
A continuació, hi ha un apartat de mapes toponímics (on per primera vegada se situa amb precisió un bon nombre de noms de lloc, de construccions o de límits) que reflecteixen l?origen d?aquests topònims, ja siguin preromans, romans, germànics o àrabs, així com altres topònims d?interès històric i la cartografia de les advocacions de totes les advocacions documentades, que servien de vehicle de cohesió de la població, tant disseminada com aglutinada. La densitat de noms esmentats als documents és molt considerable, especialment a la rodalia de monestirs com Gerri, Alaó o Ovarra, per contra gairebé no n?hi ha a les terres altres i a les valls més occidentals de la Ribagorça. En aquells llocs on s?han conservat els documents, trobem l?esment de nombrosos llocs habitats, sovint amb llur església, situats molt a prop els uns dels altres.
Un tercer apartat ofereix la visió econòmica del territori, amb la situació dels conreus, els boscos i les pastures, de les principals vies de comunicació i les activitats transformadores. La documentació que s?ha conservat dels comtats de Pallars i Ribagorça permet veure que hi havia conreus de cereals, horts, arbres fruiters i vinyes, però en l?economia d?aquesta regió la ramaderia, l?aprofitment del bosc i dels recursos minerals (la sal i el ferro) havien de tenir més importància de la que reflecteixen els textos.
Una bona col·lecció de mapes de dominis i jurisdiccions reflecteix les demarcacions i les possessions comtals, vescomtals, episcopals i monàstiques dels principals senyors en aquells segles carolingis. Es dediquen capítols específics als dominis dels monestirs del territori: Santa Maria de Gerri, Santa Maria d?Alaó, Santa Maria d?Ovarra, Santa Maria de Lavaix així com als dominis que hi tenien els monestirs de fora del comtat.
El volum acaba amb un índex que comprèn vora dos milers de noms noms, un patrimoni extraordinari ben apreciat pels investigadors medievals europeus.