Mari Catúfols ens situa davant un personatge ja inicialment marcat per les obsessions del temps i de la mort, per la soledat estúpida, pel suau dolor de les trivialitats quotidianes.
Mari “fa catúfols” als trenta anys?
O la seua desesperació final reprimida a la vora mateixa del suïcidi, és, realment, pura lucidesa?
