Llibralegs. El llibre que teniu a les mans és la culminació d’un projecte creat especialment per a biblioteques, que volia potenciar l’escolta en l’espectador. Volíem que aquest copsés la importancia d’una coma, fruís de la ironia d’un doble sentit o fos complice de paraules que potser no hauria d’estar escoltant. Tot de ben a prop i entre llibres. De tots aquests impulsos, en va sorgir una paraula nova que ens vam inventar: llibraleg. Vam definir «llibraleg» com aquell dialeg teatral entre dos personatges —no més llarg de dotze minuts— on d’alguna manera els llibres, o la materia prima de la qual aquests estan fets, o sigui les paraules, fossin part essencial d’aquesta conversa.
L’ús del llenguatge de la peça d’en Josep Maria Miró és hilarant pero alhora reflecteix comportaments socials que ratllen l’absurd. La proposta d’en Marc Artigau és una festa de rols literaris que destil·la desig, lectura i soledat. En Pau Miró ens dóna la clau d’una peça enigmatica, atmosferica, on res és evident pero on tot traspua dolor i sanació. En Jordi Prat i Coll, confronta dues sensibilitats oposades i com l’una pot contaminar l’altra sense fer soroll. La peça d’en Marc Rosich és una explosió d’imaginació, comedia, malson i dominació, que ens aproxima a l’erotica de les paraules. La Victoria Szpunberg ens mostra la fragilitat de les persones davant les decisions a prendre, dels sorolls a afrontar, dels reptes. En Llatzer Garcia construeix un Jericó particular a partir de la perversió que suposa condicionar futures lectures. I l’Albert Arribas escriu una historia on ens interroguem sobre les futures conseqüencies de l’oblit. Totes elles histories, doncs, molt personals.
