El bosc és la historia d’una tornada, d’un retrobament “voluntari”: Judith, la germana gran, busca Adela, la petita, per mirar d’apedaçar una vida estripada. La nit els ofereix l’oportunitat de descobrir veritats desconegudes, de començar a entendre i acceptar la violencia que els ha tocat viure i la possible felicitat que encara les espera. Daniela Feixas ha triat uns referents i un estil poc habituals en la dramatúrgia catalana contemporania. Els seus personatges són un graó per sota de la burgesia comuna, per sota –o per damunt– de la normalitat del comportament benpensant farcit de mala consciencia i més enlla de les emocions quotidianes. No tem el suspens, ni els comportaments patologics, ni l’apassionament, ni el dubte moral, ni la barreja de generes. De l’humor a la tragedia, l’espectador jugara a perseguir la salvació de dues germanes que, enfonsades en la solitud i la indiferencia contemporanies, lluiten per sortir-se’n, ni que només sigui per poder recolzar el cap sobre una espatlla humana.
