Una casa i els seus habitants. Aquest és el motiu argumental d’on arrenca Casa Calores: la historia d’un espai familiar que pateix les transformacions propies del pas del temps i l’envelliment d’aquells que l’habiten. L’obra travessa un arc de catorze anys en la vida de la Carme, -més coneguda com “la Calores”-, del seu fill Ramon, dels amics d’en Ramon i d’un sise personatge, pintoresc i molt reconeixedor per a tots aquells que identifiquen el paisatge huma dels pobles petits: en Pipa, un “manetes-filosof” que té solució per a tota mena de cuites.
Dues grans trames es trenen al llarg d’aquest recorregut: d’una banda, la del matrimoni entre la Carme i el seu marit, -personatge absent. La historia d’una relació que complimenta amb aparent normalitat la de tot matrimoni que viu de cara a la galeria. D’altra banda, seguim les peripecies dels quatre amics: en Ramon, en Santi, la Clara i la Lídia. Amb ells travessarem l’adolescencia, la primera joventut i els primers passos cap al món dels adults. Serem testimonis de les complicitats i els secrets que arrosseguen al llarg dels anys, i veurem com les debilitats i les pors de cadascun d’ells van erosionant els llaços que, de jovenets, creien que mai no podrien desfer-se del tot.
Casa Calores és un viatge pels racons de la memoria d’una casa de poble, i d’uns individus que senten i pateixen desigs i emocions tan casolans com universals. L’autor vol homenatjar els paisatges de la seva infantesa i joventut: els contorns d’un casalot a ran de mar on va descobrir les primeres trampes del joc d’estar viu.
