Sempre s ha dit que hem d envellir amb dignitat. Alfons Durán-Pich qüestiona aquest concepte, tot allò que té de resignació, de passivitat, de preparar-se amb cortesia per al darrer acte. Assumim que l envelliment és una altra etapa del procés natural de la vida, tot i que ningú ha estat capaç de fixar els límits de cada etapa. La qüestió és saber governar amb saviesa aquest període que la societat ha etiquetat com «la tercera edat», com si no pogués haver-n hi una quarta o una cinquena. L edat és un continu i cadascú la fa anar com vol. El nostre autor, amb la irreverència a la qual ens té acostumats, descriu els diversos components que giren al voltant d aquest moment en què ens aparquen laboralment perquè entenen que ja ens han amortitzat. S equivoquen. Som nosaltres, amb els nostres coneixements, la nostra experiència i la nostra manera de veure el món, els qui tenim la llibertat de decidir quan baixem del bus de la vida i com ho fem. Mentrestant, aprofitem la nostra longevitat. Mantinguem la il·lusió per les coses. Gaudim de la singularitat de cada dia. Potenciem el nostre repertori sensorial àmpliament endormiscat. Trenquem la monotonia del discurs rutinari. Sortim de la nostra zona de confort. Encara som a temps de fer-ho. Això no és un llibre. És un reconstituent. Tingues-lo sempre a mà. Et sentiràs bé.
