Aquest llibre transcriu el curs de postgrau que Fisher estava dic tant durant l’any acadèmic 2016 - 2017 a Goldsmiths, Universitat de Londres, al moment de la seva mort, en paral·lel a l’elaboració del que seria el seu darrer projecte, Comunisme àcid. Testimoni final d’una de les trajectòries crítiques més influents del nostre temps, aquest volum ens permet conèixer una nova dimensió de la seva personalitat, ja no com a assagista, militant o bloguer, sinó com a professor. L’ensenyament va ser un àmbit central a la seva vida per ser la instància de sistematització de les seves investigacions i pel vincle que forjava amb l’alumnat i, a través d’aquest, amb les tendències presents i futures. Hi ha una pregunta que recorre aquestes classes: «Es pot desitjar el feixisme?». És a dir, els grups subjugats poden tenir desitjos contra els seus propis interessos? Reexaminant autors com Marcuse, Freud, Lyotard, Owen Jones o Nick Land, Fisher es bossa una història en què la consciència de classe del proletariat va anar mutant cap a un tipus de ressentiment individual, identitari i antisolidari, dirigit no ja contra el capital ni contra els rics, sinó contra els immigrants, els professionals o els polítics. Tanmateix, no es tracta només de determinar amb pessimisme el panorama del nostre temps. L’afany de Fisher està posat a explorar la relació entre l’energia libidinal i el capitalisme per imaginar la producció de noves formes de desig.
