El Tractatus de la mort de la poesia catalana és tal vegada el millor llibre de Jordi Valls (Barcelona, 1970, però de Santa Coloma de Gramenet) fins al moment. I la raó és que aconsegueix agrupar les dues maneres de fer que han caracteritzat la seva obra des del principi. De les mostres de realisme narratiu i líric a les proses que han caracteritzat l’últim tombant radical del poeta. Proses en què el sentit es trenca, es fragmenta i vola pels aires i cal buscar-lo a través de retalls, de seqüències líriques, d’envitricollaments complexos i genials. A cavall del realisme reflexiu i el formalisme i l’avantguarda però sense contradiccions i amb experimentació, recerca, obertura de mires, entre Espriu i Los Chichos, un cop més, i no des de la reverència arnada, sinó des de la renovació i l’obertura de nous camins. El Tractatus és un llibre fonamental en la trajectòria de Jordi Valls. Una fita i un cim, feta amb amor i tenacitat, i que cal situar en el conjunt d’una obra sòlida, però sobretot d’una obra que perdurarà, perquè Jordi Valls està construint una de les propostes més radicals i lluminoses de la nostra poesia actual.
