Ramon Grau fa una aposta valenta per mostrar possibles escenaris de transformació per a l’educació secundària obligatòria. Partint d’una anàlisi que posa de manifest les febleses del sistema en aquesta etapa, ens proposa tres línies d’avenç que de forma coordinada pretenen una educació inclusiva, que capti la mirada de l’alumnat i eduqui joves del segle XXI. Així, el llibre ens mostra múltiples exemples que combinen la personalització, la creació de coneixement i l’estudi de la realitat amb metodologies basades en la indagació, les tres potes de la seva proposta.
I tot això, per aconseguir un aprenentatge profund, és a dir, sòlid i durador, que capacita per entendre, avaluar i intervenir en l’entorn (en sentit ampli: persones, medi; passat, present, futur). Un aprenentatge que cerca la construcció i consolidació d’aquelles capacitats que doten les persones d’un sistema propi d’aprenentatge que les acompanyarà al llarg de tota la seva existència i els permetrà d’aprendre a aprendre autònomament.