Des de la prehistòria, l’ésser humà ha sigut un creador de símbols, que constitueixen un pont cap als seus orígens, el cosmos i el destí. Les entrades d’aquest Diccionari dels símbols, seleccionades del vast repertori en setze volums de The encyclopedia of religion, dirigida per Mircea Eliade en col·laboració amb Ioan Petru Couliano i editada per destacats experts internacionals, subratllen l’emergència i la persistència d’aquesta creativitat. Durant segles, els símbols s’han viscut com a portadors d’un sentit capaç de trencar els horitzons dels límits
humans per projectar-se més enllà. Així, resulta que fins i tot els objectes més habituals —una clau, un teixit, un mirall, un joiell— o els gestos més banals —menjar, dormir, oferir un regal, jugar— no són aspectes evidents de la nostra vida: en la història de la humanitat, de fet, s’han carregat d’una densitat que potser hem oblidat, però que testimonia fins a quin punt la recerca de sentit es troba impresa en les profunditats del desig humà.
