A través està format per tres parts, que podríem llegir com tres llibres per separat. En la primera part, Glòria Coll reflexiona sobre la memòria (“memòria: bastó corcat / sobre el qual no goso vinclar-me”) i el passat, amb un notable descrèdit sobre algunes de les figures familiars; també hi ha la infantesa i la vida senzilla al poble. Els poemes són molt descriptius, però com en tot el llibre, la poeta juga amb un ús eficaç del joc d’oposats i amb repeticions i al·literacions. Amb un ús intel·ligent d’aquestes figures retòriques, la lectura dels poemes resulta planera, suau. A la segona part, Coll explora noves mirades sobre l’erotisme i la relació afectiva i sexual entre home i dona; aquí la poeta es mostra molt oberta a nous models de relacions interpersonals i utilitza la ironia i lleus tocs d’humor. Finalment, la tercera part constitueix un quadern de somnis molt ben travat i molt ben articulat, amb un ampli espectre d’imatges oníriques d’una alta qualitat literària i psicoanalítica.
Els poemes d’A través ofereixen una visió del desig que excedeix la terrenalitat del cos i l’assumeixen en la seva dimensió espectral. Žižek, el filòsof que ha fet digerible la psicoanàlisi lacaniana, ens posa un exemple de fort poder suggestiu: algú que, durant l’acte sexual, surt del camp de la fabulació i es descobreix a si mateix executant una activitat física mecànica, deslligada del seu contingut fantasmagòric. La poeta sap que el desig és carn, però també la fantasia que l’envolta. En aquesta línia, ens mou a formular-nos algunes qüestions importants: què desitgem i per què o com s’allarga la nostra pròpia ombra en els cossos que estimem
