«Podem perdonar o no un crim d’amor? Aquest interrogant l’arrossegarem fins al final de la novel·la i mai trobarem la resposta, ja que els sentiments i l’actitud davant la vida no tenen capconclusió, ni definitiva ni única. Tot pot ser perdonable o imperdonable; això depèn de com bastim la nostra mirada, plena de prejudicis o bé lliure com el mar... (Im)perdonable crimd’amor és una novel·la fascinant i sorprenent. Allò que d’inici sembla tan clar de cop es capgira i la història resulta que no és com en un principi podríem haver pensat. Elpersonatge central ha actuat mogut per un sentiment inesperat, diferent del que havíem donat per fet. Cristina Simon ens fa visitar fins a trenta-nou estats d’ànim diversos: la culpa, l’amor, eldol, l’apatia, l’esperança, la debilitat, el perdó, l’equilibri... De cadascun d’ells ens sorprendrà la manera com són explorats. A tall d’exemple, podem llegir que sovint estimem i envegemalhora, que estimem i ferim alhora, que estimem i fins i tot odiem alhora». (del pròleg de Manel Mir)
