Sant Pancraci del Paradís trontolla a la falda de Vulcano i és evacuat. Un home de ment al·lucinada, elegant com un vampir i amb aires d’Errol Flynn, contempla la destrucció del poble al mateix temps que atura el tempo de la seva ànima en plena rebel·lió quasi extàtica. El deliri, la solitud, el fatalisme, l’humor, el desamor, el caos i una difusa esperança de redempció l’acompanyen en un viatge sense retorn cap a l’infern. En un món on el temps s’atura sota tota mena d’atacs —reals o imaginaris— el protagonista improvisa una vida nova, una calma estranya. En un desvari de lava que retrona amb xispa i estil s’aproxima a la tragèdia que neix dins seu.
A cavall de la literatura irada i escandalosa d’Osvaldo Lamborghini i la poètica inconformista d’El diari d’un boig de Lu Xun, la literatura de Max Besora resulta pertorbadora: una batalla sense treva entre la raó i la follia, entre la paraula i el caos. Una aproximació inquietant a la fi del llenguatge.
Quan es compleixen deu anys de la primera erupció de VULCANO, aquesta edició definitiva, i il·lustrada, celebra un ball de paraules on fer esclatar un moviment constant al servei de la imaginació comme il faut. Ni molt més ni molt menys. Un llegat caníbal. Lava mental. Un volcà literari.
