Aquesta història és una al·legoria, un dibuix abstracte que s’estira i s’arronsa en el temps d’uns personatges que viuen, reviuen, somnien i cauen. La Zoe ho sap. Com tants d’altres ha vingut a aquest món per quedar-s’hi uns instants en un profund i lent sospir, observant la realitat com un procés inacabat per naturalesa que s’esmuny entre mirades complexes. Una identitat errant que no aconsegueix retenir el desig del present, i que es confronta amb el llenguatge, les imatges, la solitud i la por.
“Vessa si cau” és una obra nascuda en una circumstància pandèmica que recopila reflexions en una ment confinada, un encadenament de situacions descontextualitzades, catúfols contemporanis i humans febles. El lutier, la Verge, la bèstia, la llum, l’amor o allò absurd forma part d’aquest imaginari visual i poètic que agafa cos en aquestes pàgines testimonials. Un document polièdric que indaga sobre les fràgils veritats, o que connecta i provoca al lector amb una emoció que enterra el relat.
Zoe, fuig ara que pots!
