Un cop traspassat, els fills d’Oleguer Llongueras trobaren en llibretes i a l’ordinador la poesia que aquest, en moments diferents, adreçà a tres dones. Era una poesia circumstancial, però escrita amb voluntat de pervivència, amb rigor, depurada. Diu el crític David Castillo: «La poesia és per a Oleguer Llongueras més una pregunta que una resposta incerta, que mai no trobarà. Segurament perquè no hi ha resposta possible, ni final del túnel.»
