La poesia d'Antonina Canyelles és com la visió d'una estrella fugaç, com un tret, com una guillotina.Amb el pas lluminós del cometa, amb l'esclat de la pólvora, amb la caiguda del tall d?acer o amb un poema seu ningú no queda indiferent, quelcom canvia o es remou dins dels engranatges del lector. Perquè la seva no és només una grandíssima obra d?aquest gènere complex anomenat poesia, és un tret de literatura de la més pura disparat al bell mig dels nostres estèrnums. Mogut per l'influx d'aquests versos, Marc Gil ha il·lustrat els poemes de Putes i consentits, fet que provoca que aquesta edició especial vegi la llum i que la formidable dona bala de la literatura catalana torni a volar.
