Darrere de les diferents cares de l’escriptora Maria Aurèlia Capmany hi ha la de tot un referent feminista de les últimes dècades al nostre país. El centenari del seu naixement ens empeny, per tant, a revisar i rellegir tot allò que va escriure en clau feminista al llarg de la seva vida. Un exercici de lectura i selecció de textos fet per Blanca Llum Vidal, un jove talent de les lletres i el pensament actuals, que ha sabut connectar el compromís i l’activisme de la Capmany amb la reivindicació imparable que avui protagonitzen milions de persones als nostres carrers.
Tal com escriu al seu pròleg: «Ara que els mitjans de comunicació parlen de morts i no d’assassinats (que és exactament el que són), ara que la justícia institucional es mostra indulgent amb tota mena de violència i fins i tot amb manades de violadors, ara també que una multitud de dones prenen la paraula per denunciar agressions i que una multitud de persones s’espolsen la mandra i la complicitat i gosen alçar-se i dir ben fort que “jo, germana, jo sí que et crec”; ara que, al costat de la cara més crua del masclisme (i també de la seva cara més naturalitzada i subtil), els feminismes han assolit una centralitat política que mai no havien tingut, ara potser fóra interessant de recuperar un llegat com el de Maria Aurèlia Capmany».
