La construcció social i ideològica de les bruixes va donar cobertura a la seva persecució massiva, i va generar la inferiorització de les dones, justificant la violència envers elles i la seva discriminació. La misogínia política, econòmica, cultural i simbòlica de qualsevol activitat desenvolupada per les dones va ser premiada amb la seva invisibilització a l’espai públic i la relegació a l’espai domèstic. A partir d’una profunda investigació històrica, Federici mostra els orígens del món què vivim on la caça de bruixes no ha acabat i en el que podem veure reflectides les violències capitalistes, patriarcals i racistes. Aquesta relació entre model d’explotació, enfortiment del patriarcat i colonialisme va tenir efectes històrics profunds que encara avui no han estat superats. Una de les moltes lliçons polítiques que podem extreure de Caliban i la bruixa és que el capitalisme està empeltat de racisme i sexisme, que aquest s’ha de justificar i ho fa mistificant les contradiccions encastades en les seves relacions socials, denigrant i naturalitzant la “condició” d’aquelles persones a qui explota: dones, súbdits colonials, descendents d’esclaus africans, immigrants desplaçats per la globalització. Federici no només troba una relació simbiòtica entre treball assalariat i l’esclavatge, també assenyala la dialèctica que existeix entre acumulació i destrucció, tensió per la qual les dones han pagat un triple preu: amb els seus cossos, el seu treball, les seves vides.
