El lliure pensament català és un dels moviments socials més desconeguts de la nostra història contemporània, malgrat que va ser un dels més rellevants i influents durant el Sexenni Democràtic (1868-1874) i la Restauració borbònica (1874-1923). Aquest llibre l02019;analitza des d02019;una perspectiva d02019;història cultural i presta atenció a les seves estructures organitzatives, al seu permanent activisme anticlerical i a les confluències que generà amb diferents espiritualitats alternatives i moviments socials i polítics. Maçons, republicans, anarquistes, espiritistes i, fins i tot, alguns protestants, teòsofs o socialistes participaren d02019;alguna manera en tot el magma de tendències que s02019;integraren al moviment lliurepensador. Personalitats com Francesc Ferrer i Guàrdia, Francesc Sunyer i Capdevila, Ángeles López de Ayala, Amàlia Domingo Soler, Odón de Buen, Rossend Arús, Anselmo Lorenzo o Josep Llunas i Pujals col02022;laboraren en un moviment que els oferia possibilitats d02019;actuació complementàries a les diferents militàncies polítiques i sindicals o a la privacitat de les lògies maçòniques i dels grups espiritistes. En el marc d02019;una societat majoritàriament catòlica, l02019;activisme lliurepensador contribuí decisivament a construir noves identitats anticlericals que es mobilitzaren amb múltiples objectius: combatre la influència de l02019;Església en el món educatiu i en les consciències femenines, construir cosmovisions alternatives al creacionisme o secularitzar els ritus de pas. Òbviament, no foren tasques fàcils i generaren una autèntica «guerra cultural» contra un catolicisme que pretenia mantenir la seva posició dominant. Rescatar aquests combats de l02019;oblit permet, també, situar en la llarga durada l02019;anàlisi de l02019;anticlericalisme català anant més enllà dels episodis cíclics de violència que, molt sovint, han orientat de manera finalista la seva anàlisi.
