Josep M. Fulquet (Barcelona, 1948) és doctor en filologia romànica i literatura comparada. Ha passat prop de vint anys a l02019;ensenyament superior. La seva trajectòria com a poeta ha estat discontínua. Els seus dos primers llibres de poemes publicats foren Perillosa riba (1978), amb una carta-pròleg de Joan Vinyoli, i Platges de temps (1980). Després d02019;un silenci de vint-i-sis anys, el 2007 va publicar el recull De plata pur. El seu darrer llibre de poemes és Morir com un riu (2017), que va guanyar el premi de poesia Miquel de Palol 2016. Ha traduït novel02022;la, poesia i teatre, sempre per encàrrec editorial. La revista Serra d02019;Or li va concedir, l02019;any 2000, el Premi de la Crítica per la traducció de Birthday Letters (Cartes d02019;aniversari) de Ted Hughes.
Aquest llibre és un inventari de les traduccions que s02019;han fet en llengua catalana de l02019;obra dramàtica de William Shakespeare, especialment les traduccions dels segles XIX i XX, des que Artur Masriera publica la seva versió de Hamlet fins a l02019;aparició dels trenta-set volums de l02019;obra completa traduïts per Salvador Oliva. Al llibre s02019;analitzen aquestes traduccions aplicant-hi els mètodes més rellevants de la moderna traductologia, l02019;estilística, la retòrica, etc., unes disciplines que ajuden a avaluar els textos examinats. És obvi que el teatre de Shakespeare i tota la seva profunda saviesa s02019;han mantingut vius al llarg del temps. A diferència d02019;altres monuments literaris de la cultura occidental, les obres de Shakespeare no han deixat mai de representar-se, i tenen una repercussió mediàtica considerable. Ja sigui pel nom dels actors i la seva projecció social 02014;ahir va ser Enric Borràs, avui podrien ser Enric Majó o Lluís Homar02014;, ja sigui pel muntatge agosarat o trencador que sovint se02019;ns proposa, el cas és que el teatre de Shakespeare és un fenomen de pervivència com més va més notable. Un dels secrets d02019;aquesta llarga vida damunt dels escenaris és, sens dubte, la traducció que cada època fa d02019;un text al país de recepció, i la requesta que té, en funció del model de llengua triat per a cada ocasió, entre el públic lector. Així, la recepció del bard anglès a Catalunya en la veu dels seus traductors més destacats és una manera de percebre la llengua i la cultura catalanes dels segles XIX i XX, i serveix també per entendre les pautes de comportament estètic d02019;una societat.
Josep M. Fulquet (Barcelona, 1948) és doctor en filologia romànica i literatura comparada.
