Qui ha llegit El llogaret no ha oblidat encara la mort d’en Jack Houston a mans d’en Mink Snopes, ni tampoc la llarga nit durant la qual l’assassí se les va haver amb el gos de la víctima abans d’enterrar el cadàver dins d’un tronc d’arbre. Concebuda i encetada el 1925, a La mansió Faulkner ens presenta una nova versió d’aquest crim: ara qui ens en parla és l’assassí, i és així com ens convertim en testimonis privilegiats del ressentiment implacable que en Mink Snopes alimenta durant trenta-vuit anys de presó contra el seu cosí Flem, l’únic que hauria tingut el poder, els diners i un motiu per evitar-li la cadena perpètua. Mogut per un desig foll de venjança, la bèstia bruta que inicialment és en Mink anirà a trobar en Flem convençut de l’existència d’una justícia universal que tard o d’hora li ha de permetre restituir la seva dignitat i rescabalar-se de tots els greuges d’honor de què ha estat víctima. La mansió és el darrer volum i la recapitulació de la trilogia que, juntament amb El llogaret i La ciutat, ressegueix l’ascens i la caiguda de la família Snopes, al capdavant de la qual s’erigeix l’indòmit i insaciable Flem, que passa de no tenir res a controlar la ciutat de Jefferson sencera, al comtat imaginari de Yoknapatawpha
