96 Normal 0 21 false false false ES-TRAD X-NONE X-NONE /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:Calibri; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-fareast-language:EN-US;} \nEl terme «crisi» és un terme contemporani, formulat en un període històric determinat i, per tant, amb una data de caducitat ben precisa. La historiografia l'utilitza de forma abusiva quan s’ocupa de l’estudi de la baixa edat mitjana. Com es posa de manifest en aquesta monografia, l’expressió «crisi de la baixa edat mitjana» no deixa de ser una «construcció historiogràfica» bastida al llarg de la primera meitat del segle xx. Per definir els processos que van afectar la vida de les dones els i homes de la baixa edat mitjana, és més adequat utilitzar termes com «desenvolupament», «transformació» o «canvi». Quan en un moment de la història es produeixen «transformacions» o «canvis» importants, les i els medievalistes dirigim la mirada al passat buscant elements per entendre’ls, i sovint utilitzem conceptes i termes actuals en l'anàlisi d’aquell passat. Per això, i per tal d’evitar equívocs, els hauríem de definir amb precisió. Hem de tenir present, doncs, les realitats i les experiències històriques de l’època que estudiem. La cerca de comprensió en l’edat mitjana per entendre el nostre present és una recerca recurrent. \n \n
