El lector que s'enfronti a aquest llibre i que ja conegués alguns dels trets de la meva escriptura potser s’estranyarà de trobar -en la primera part- tres poemes extensos (potser, també, intensos?), descriptius, molt conceptuals, a frec, tal vegada, del discurs reflexiu. No hi ha res d’estrany, penso. Simplement, es tracta d’uns textos que van néixer, sobtadament, en hores crepusculars, girant el cap enrere, tractant de fer inventari de tot allò après, si era après, al llarg d’una vida que ha transitat entre la reflexió i l’acció. De fet, els tres poemes insisteixen a voler dir el mateix que el conjunt de l’obra anterior i de la posterior, però d’una manera menys velada: dir una vida a través de la transparència d’uns textos; perquè, com va ensenyar Eckhart, “allò que és transparent no sembla mai que participi de la naturalesa de la llum ni es veu que brilli si no s’hi ajunta algun objecte opac”. I aquest objecte opac és, naturalment, el poema.