S’imaginen que fa setanta anys, en plena Guerra Mundial, algú hagués pronosticat el fracàs de l’experiència marxista, el despertar xinès, la decadència colonial de França i
Anglaterra, el caos italià, la derrota alemanya a la Segona Guerra Mundial i el seu paper principalíssim, director d’una Europa que ha d’unir-se sota la seva ègida en el segle
XXI, la deriva dels Estats Units vers formes de poder dictatorials i fins i tot la independència de Catalunya? I això quan la dictadura franquista ofegava totes les llibertats?
Aquestes i altres prediccions van ser fetes per Alexandre Deulofeu a partir de la seva teoria històrica, batejada per Francesc Pujols com La matemàtica de la història. Si tot
això s’acompleix, deien els crítics de l’època, haurem de convenir que Deulofeu li ha pres el pols al rellotge de la Història.
