Hernan Gurguí i Mas (Barcelona, 1906) viatjà entre els anys 1930 i 1935 a Guinea, Abissínia, Egipte, Sudan, Iemen, Djibouti, Indoxina francesa, Filipines i la Xina. Fill d?una coneguda família del barri de Gràcia ?els seus pares tenien diverses parades de peix i de carn en els dos mercats de la Vila?, l?Hernan era sovint en boca de tothom pels seus dots de seductor i per la seva vida arriscada, aventurera i eixelebrada; faldiller i jugador, es casà el 1929 amb la Josefina Hüppy, néta d?un suís que havia vingut a Barcelona per a participar en la fosa del monument a Colom. La parella, però, esdevingué un desastre. El missatger del fred es capbussa en la vida dels seus avantpassats; com si tibant del fil familiar, l?autor ?que n?és el nét? volgués trobar el perquè d?aquell desencontre. L?estiu de 1941, aclaparat per l?atzucac en què s?havia convertit la seva vida, sense ser ni falangista ni franquista, l?Hernan Gurguí s?allistà en la primera lleva de la División Azul. Però el 10 de febrer de 1942 desertà i es passà a l?exèrcit roig. Des de llavors, el silenci: mai no ha constat ni com a mort ni com a desaparegut. Què se?n va fer de l?avi Hernan?, es pregunta l?autor. L?any 1982, però, una misteriosa carta arribà des de Rússia?