El present llibre recull l'aportació científica i la reflexió compartida per diversos investigadors cubans, espanyols i catalans, que analitzen una àmplia mostra del conjunt comunicatiu cubà: el disseny gràfic, el disseny industrial, el cartellisme, les tanques publicitàries, el cinema i la docència.
Des del punt de vista de la comunicació, la Cuba de les darreres cinc dècades ofereix un model absolutament condicionat a la lògica del règim comunista i de les seves vicissituds. Els anuncis publicitaris a Cuba són substituïts per una altra mena de reclam: els missatges polítics socials i culturals que la Revolució Cubana estén per tota l'illa. Aquesta estratègia comunicativa disposa d'uns referents històrics molt clars a la Unió Soviètica, però també, per exemple, en els cartells de la Guerra Civil espanyola. Les tanques que poblen el paisatge cubà poden servir, així mateix, i des del camp de la recerca històrica, per interpretar l'evolució política del país. Proclames, consignes i dissenys constitueixen la més pura i genuïna gràfica revolucionària.
Un altre llenguatge comunicatiu molt característic a la Cuba revolucionària és el cinema , el qual actua com un instrument valuosíssim per conèixer la realitat quotidiana d'un país tan particular i que provoca tantes passions, amb una finalitat inserida en l'àmbit de l'educació, de la difusió cultural, de la informació documental i de la propaganda ideològica.
