Fuga s'inicia amb una anècdota alhora tràgica i ambigua: l'intent de suïcidi d'un eminent psiquiatre barceloní. Aquest fet obliga quatre dones a interrogar-se sobre la relació que hi han mantingut i sobre la seva vida mateixa. De mica en mica, es va teixint una xarxa de records i experiències, desigs i frustracions.La fuga, d'altra banda, és el tret que identifica el personatge en la seva relació amb els altres. Fugir com una actitud de defensa davant de la banalitat i la massificació, com una revolta silent contra la resignació amb què vivim la caricatura de molts valors ètics i ideològics. Fugir, en darrer terme, com un refugi des del qual es pot preservar una mica de sentit entre tot el soroll que ens envolta.
