Des de L’Absent (1989) fins a Cap nom del món, que el lector ja té a les mans en la bella edició d’Edicions del Buc, he anat seguint, amb creixent interès, el desplegament de l’obra general de Carles Camps Mundó, repartida entre nou poemaris —Lliçó de tenebres (1986), Dies de nit (1999), Un moviment quiet (2004), Llibre de les al·lusions (2004), El contorn de l’ombra (2006), En nom de la paraula (2009), La mort i la paraula (2010), La runa de la veu (2013), L’Oració Total (2013)—, un llibre de proses —Com els colors a la nit (2006)— i un recull d’aforismes i reflexions —La figuració del(s) sentit(s) (2011).
A la manera d’Eliot, Jiménez, Riba, Rilke o Yeats, al llarg dels anys, Camps ha anat construint laboriosament una obra que forma un tot orgànic indivisible, compacte, enriquidor i dialèctic que es caracteritza per la seva intensa humanitat, la seva enlluernadora ambició intel·lectual i la seva brillantor formal. L’obra de Camps interpel·la els lectors i els forneix de les eines necessàries per afrontar el difícil repte de la vida contemporània.