Àlbum d'Oblits, té un subtítol que ja ens revela la fragilitat de la vida: La filera que ens mena vers el cingle. La lleugeresa i l'essència de l'existir és omnipresent en tot el poemari, però des d'un alegre pessimisme, o el que és el mateix des d'un optimisme escèptic. La vida esdevé un llarg viatge, un periple ple d'experiències convertides en records que es sublimen amb la força de l'evocació i de l'oblit. Els versos del poemari no són necessàriament tristos i s'hi desprèn un gust pels petits plaers de la vida i de l'amor, des d'una ànima mediterrània, epicúria, plena de tendresa no mancada de petits tocs de sentit d'humor. Això sí, des d'una filera que ens mena vers el cingle inexorable i de la qual no en podem sortir perquè no som immortals.
