Jaume Guillamet ens descriu, amb solvència i rigor, la peripècia vibrant dels diaris polítics en els anys centrals del segle XIX. L¿adveniment del nou règim liberal va afavorir la formació de la premsa moderna. L’estudi examina el període comprès entre 1833 i 1874, moment decisiu per a l¿arrencada del periodisme, que va ser instrument i alhora producte de l¿assentament del règim liberal i dels canvis econòmics, culturals i demogràfics que van tenir lloc en aquelles dècades. Valora l¿efecte de les successives legislacions d¿impremta, en un procés accidentat i tardà en relació als principals països europeus. Analitza l¿aparició i l¿existència dels periòdics, el desplegament de les seves funcions informativa i política, la formació del mercat de premsa, així com la figura profesional i política del periodista, el qual va exercir una funció quasi sacerdotal assumint un concepte d¿independència que no era incompatible amb el compromís polític. Es tracta del sorgiment d¿un sistema de premsa propi de Catalunya en el conjunt espanyol fins a 1874, moment en què la llibertat d¿impremta havia assolit la màxima plenitud, amb la culminació del periodisme polític i del seu pluralisme i l¿inici de l¿ús continuat, encara que limitat, de la llengua catalana.
